Eva Ledesma

Si hagués de resumir què ha significat participar a la Kromvojoj, diria que ha estat molt més que una cursa.

Ha estat descobrir un món nou.

Era la meva primera experiència en una prova d’ultradistància i, sincerament, no sabia què esperar. Venia de molts anys de ciclisme, de viatges llargs en bicicleta i d’altres aventures, però mai havia afrontat una experiència com aquesta.

Durant la prova vaig aprendre molt més del que imaginava.

Al quilòmetre 400 vaig haver de prendre una decisió important: continuar amb el recorregut llarg o passar a la Redux.

Després de passar una nit sencera i part del dia pedalant, havia superat una barrera mental que feia temps que em generava respecte: veure’m capaç de continuar avançant durant 26 hores seguides.

Era la meva primera vegada i no sabia si aquella estratègia era bona o no. Però precisament per això vaig decidir escoltar el cos i optar per la Redux.
No ho vaig viure com una renúncia. Al contrari.

Va ser una decisió conscient que em va permetre gaudir plenament dels últims 400 quilòmetres, pedalant sola, improvisant, adaptant-me al que anava trobant i vivint l’aventura amb molta presència.

Finalment, vaig completar els 859 km i més de 16.500 metres de desnivell en 3 dies i 2 hores.

Pel que fa a l’experiència de l’esdeveniment, només puc parlar-ne positivament. El recorregut, els paisatges, els voluntaris, l’organització i, sobretot, l’ambient entre participants fan que la Kromvojoj sigui molt més que una prova esportiva. Té un esperit d’aventura i de comunitat que es percep des del primer moment.

Sponsoreco ha tingut un paper molt important en tot això.

Probablement, sense aquesta oportunitat, no m’hauria plantejat una prova d’ultradistància en aquest moment de la meva vida. Però el fet de ser seleccionada em va donar un objectiu, una motivació i una oportunitat per descobrir una disciplina que ara sé que vull continuar explorant.

A més, crec que iniciatives com Sponsoreco tenen un gran valor perquè ajuden a generar referents diversos i fan que més dones es puguin imaginar participant en aventures com aquesta.

No perquè hagin de demostrar res, sinó perquè descobreixin tot el que poden arribar a viure.

Si hagués de proposar alguna millora, continuaria apostant per donar visibilitat a les històries humanes que hi ha darrere de cada participant. Sovint és una història la que ens inspira a fer el primer pas.

I si alguna cosa m’emporto d’aquesta experiència és precisament això: la sensació que encara queden molts camins per recórrer.