KROMVOJOJ #1 – 2022

La primera edició de Kromvojoj ha començat a un ritme endimoniat, tot i poder rodar en grup els primers 50 quilòmetres els atacs no han trigat a arribar i Aleix Mayor, Oriol Chias, i Toni Calderón han pres les primeres posicions acompanyats per Lael Wilcox. El cap de cursa ha arribat en menys de 3 hores a Igualada, a 90 quilòmetres de sortida. En arribar a aquesta ciutat Anna Bello notificava el seu abandonament ia les 23.30 Sergi López informava d’una col·lisió frontal amb un cérvol entre Igualada i Manresa. Per sort es manté actiu en la travessia i segueix endavant.

Al seu pas per Collsuspina el ritme ha començat a reduir-se i la pujada a Taradell alterna canvis en les posicions capdavanteres, grup al qual s’han unit Xavi Burgos, a la seva primera ultra, i Francesc W.

David Burgoa i Ferran Bargas segueixen l’estela de Xavi com els principiants més ben colats superada la mitjanit, seguits de Weronica Szalas i India Clare.

Tanquem el primer dia amb canvis al cap de carrera, sent liderada per Oriol Chias durant el descans de Xavier Burgos i Toni Calderon, amb gairebé 600km completats.

Darrere segueixen de prop Francesc i Lael Wilcox, devorant posicions a mesura que la ruta va guanyant desnivell. De prop els segueixen dos locals Aleix i Ferran que estan completant una destacada estrena. Completen el top10 Javier Garcia Reboredo, Sergi López i David Burgoa. Weronika i Sophie completen el top tres femení a prop dels 500km completats.

La part mitjana i final s’ha vist afectada per problemes de calor o estomac com el cas de Matt Ryan i India Clare a principis del dia i recuperant les forces després del pas pel CP1. Javier López, després de fer nit en un hotel de luxe, ha tingut una presència divertida al seu pas pel CP conseqüència d’un alt consum de cafeïna.

Tanquen la classificació general Augusto, després d’una parada a Girona i l’equip de Superacció amb Lahcen i Zuhir.

Esperem l’arribada dels primers participants al CP2 al voltant de les 8am de matí diumenge, acumulant prop de 9.000 metres de desnivell a 430km del CP1 al CP2 al Port de la Bonaigua.

Quin dia! L’activitat d’aquest diumenge començava a les 3AM amb Augusto Vallvé arribant al CP1 a segellar després d’un llarg descans a Girona i aprofitar per comprar material de cara afrontar els canvis de temperatura que esdevenen entre els extrems calorosos del dia i la baixada brusca de temperatures durant la nit. Lahcen i Zouhair, de l’equip Superacció arribaven cap a les 11AM per segellar CP1 i posar marxa cap al CP2 amb l’objectiu d’arribar a 48 hores.

CP2 va ser coronat per Oriol Chias sobre les 2PM en primera posició després d’aprofitar els llargs descansos de Xavier Burgos i Toni Calderón que van coronar el Port de la Bonaigua al voltant de les 6PM i segueixen en la seva persecució Oriol, segon i tercer respectivament. Francesc segueix a quart lloc ja coronat el CP2 i amb intenció de descansar un cop caigui la nit.

La resta del top10 està molt animat, havent coronat el Port del Cantó i en aquests moments es barallen la pujada a la Bonaigua. Lael en sisena posició, a l’aguait de Javier Reboredo, cinquè. Weronika i Sophie setena i novena, amb Matt Ryan en vuitena posició. Sergi López, malgrat la seva caiguda a la primera nit tanca el top ten.

La part mitja, liderada per Josep Tarrés, qui malgrat parar cada nit a dormir manté un ritme alt i aquesta nit caldrà estar atents a Pep Sánchez, qui ha dormit durant el dia per evitar les hores de més calor i té com a objectiu avançar durant tota la nit.

David Burgoa va començar el dia amb molèsties importants al genoll però sembla que ha aconseguit seguir endavant malgrat el desnivell i amb energies renovades.

La resta del grup segueixen endavant, en aquests moments per la zona de Ripoll amb la Collada de Toses i Coll de la Creueta al davant. India Clare ha notificat tenir dolors a les mans però les cames i la mentalitat l’empenyen a seguir endavant amb una contagiosa il·lusió de seguir gaudint de l’aventura.

L’equip Superacció finalitza el dia ia camí de Camprodon, després de coronar el Col d’Ares en el seu objectiu de completar el CP2 dimarts.

Lamentablement avui hem hagut de notificar la baixa de dos nous participants, Aleix Mayor després de completar uns increïbles primers 500km el seu cos no va aguantar les altes temperatures posant en risc la seva recuperació prenent la difícil decisió d’abandonar tot i la il·lusió mostrada en tot moment. Sergi Gomà es va retirar a mig dia, després de completar 580km i no veure’s capaç de seguir endavant al ritme esperat i desitjat.

Demà obre el CP3 al Mont Caro i esperem l’arribada dels primers tres participants durant la primera i mitja tarda del dia. Veurem si el Xavier i el Toni són capaços de reduir la diferència amb l’Oriol qui actualment es mostra com un líder solit i decidit. La resta del dia ens mostrarà les conseqüències del dia d’avui i l’alt volum de desnivell salvat a més de les altes temperatures gestionades que han arribat a vorejar els 40 graus.

La matinada del tercer dia va començar amb Matt i Weronika superant el CP2 sense segellar a causa de l’escassa visibilitat nocturna a la zona. El nostre equip va haver de córrer darrere seu per trobar-los dormint en una parada d’autobús i segellar el seu brevet card.
Durant tota aquesta aventura, a més, van ser testimonis d’un espectacular meteorit. Arribem a pensar que l’anècdota començava a ser fruit del cansament acumulat, però avui hem confirmat la seva veracitat a les notícies.

El pas pel CP2 va deixar múltiples anècdotes com Josep Tarrés trencant el seu frame bag perdent múltiples elements que van saltar pels aires. Avui ha pogut comprar part del material imprescindible per seguir endavant.

Alguns ciclistes van tenir una veritable lluita durant el dia d’ahir per aconseguir menjar alguna mossegada, forçant fins a límits insospitats com Ferran Bargas que no va menjar res durant hores.

Per la seva banda Jose Reboredo va ser albirat per Francesc en un abeurador de cos sencer per refrescar-se. Els problemes amb la calor s’han mantingut durant el dia d’avui, a causa de les temperatures extremes pel territori que uneix el CP2 amb el CP3, a més de la manca de punts de menjar i beguda.

Lael Wilcox segueix sent la primera participant femenina al capdavant malgrat patir una doble punxada al túnel de Viella i dedicar fins a una hora per reparar l’avaria a les fosques al túnel. Posteriorment va haver d’esperar a localitzar una botiga i fer canvi de pneumàtics amb una altra hora aturant el seu avenç. Weronika i Sophie segueixen endavant a bon ritme i esperem arribin al cim del CP3 demà dimarts. India Claire, malgrat les molèsties a la mà esquerra manté el bon esperit i demà podria coronar el CP2. Ens declarem fan de les seves stories i narrativa a Instagram, plena d´humor i naturalitat.
Javier López acaba el dia descansant en un hotel a poques hores del cim de la Bonaigua, on demà esperem que coronin la resta de participants.

El tercer dia en actiu finalitza amb Oriol Chias a punt de completar el recorregut i ser el primer participant a creuar la línia de meta després de 3 dies i poques hores des de l’inici de la prova. Un autèntica proesa! Xavier Burgos, després d’arribar al cim del Caro es troba camí del Delta per aconseguir refermar la segona posició davant de Toni Calderón qui descansa abans de completar el CP3. Per darrere el segueix Francesc, esperem que hi hagi duel pel tercer i quart lloc. La gestió del descans sembla decisiva.

De 40 a -1, així podríem resumir un dia que ens ha fet saltar qualsevol previsió pels aires. Si mai cal confiar quant a metereologia a l’alta muntanya, avui hem tingut un clar exemple.

El CP2 a la Bonaigua ha estat assotat per un temporal que ha fet baixar les temperatures per sota dels 5 graus. El dia ha començat intens, amb Iban Bealta donant mostres d’hipotèrmia, s’ha hagut de refugiar en un dels nostres vehicles i s’ha recuperat positivament després d’unes hores a un hostal. Actualment es troba aixoplugat fins que torni l’estabilitat del temps.

Al llarg del dia, Javier López i Augusto Vallvé han aconseguit salvar les dràstiques condicions adverses, i han deixat en un segon pla el desnivell a salvar. L’equip de Superacció no han estat menys, veient-se obligats fer una petita foguera, amb seguretat, per assecar part del seu material i continuar endavant.

De camí al CP3 Ferran Bargas ha tingut una doble punxada al Col d’Ares havent de caminar prop de 21 km en no tenir prou recanvis, i poder reparar a la població d’Ager.

Al nostre CP3 el dia ha començat ennuvolat, donant petites mostres del que encara havia d’arribar. Francesc coronava cap a les 6AM. A l’arribada de Lael Wilcox la boira i la pluja començava fer acte de presència i s’anava intensificant al migdia després de l’arribada de Weronika. A primera hora de la tarda pluges torrencials i un fort vent han assotat tota la zona del CP3 fins al Delta i Reus. S’han vist afectats a la pujada al CP3 Matt Ryan, Javier García Reboredo, Sergi López i Sophie Fail. Les ràfegues de vent han estat properes als 80km/h posant en risc especialment els corredors en els seus descensos. Matt Ryan va haver de pujar a un cotxe per completar el descens per seguretat. Actualment descansa a Tortosa per demà completar el descens pendent.

Per sort ja tenim nous corredors havent completat el recorregut, Toni Calderon de matinada ha esdevingut el tercer en creuar línia d’arribada i Francesc el quart. Lael Wilcox és el cinquè participant a completar el recorregut i primera fèmina a finalitzar Kromvojoj. Al llarg d´aquesta nit esperem l´arribada de Weronika i Javier García Reboredo.

Veurem quines són les condicions metereològiques per demà, esperem prop de la meitat de corredors en camí aconsegueixin completar el CP3 durant el dia, ja que de nit s’esperen temperatures per sota dels 0 graus i el vent bufarà a 80-90 km/h.
Els que es troben camí al Delta, les pistes dels quals estan inundades pel xàfec, hauran de ser hàbils per arribar a Reus i ampliar la llista de finishers d’aquesta ja memorable primera edició.

Llepar-se les ferides no és una actitud pròpia dels participants de Kromvojoj, almenys mentre l’aventura segueixi endavant! Tot i les inclemències del temps durant el cinquè dia, els riders van decidir seguir endavant en la seva missió de conquerir el CP3 a Mont Caro o la línia de meta a Reus.

Javer Garcia Reboredo i Weronicka van aconseguir arribar de matinada a Reus i estampar el cinquè i darrer segell al seu brevet card. Reboredo va ser capaç d’aguantar sota la pluja, com diu la dita gallec “Si trobàs que trobà”. Weronicka per contra va haver de resoldre problemes de navegació amb el seu Garmin abans d’arribar al Delta i realitzar els darrers 100 quilòmetres a través de revisar les adreces manualment amb el telèfon.

Matt Ryan va dormir, esmorzar i va posar la bici a punt en un hotel a Tortosa. Recuperant forces per repetir part de la pujada al Caro, després del descens en cotxe per les condicions adverses. El gal·lès, tot i ser un gran escalador va reconèixer al seu pas pel Delta estar gaudint del paisatge al seu voltant i la grata sensació de rodar en pla entre camps d’arròs, zones d’observació d’aus migratòries com flamencs i arribar a tocar el mar mediterrani a l’extrem del Delta. Matt va arribar a Reus i va tancar així la seva participació a Kromvojoj, esdeveniment a què ha donat suport des del primer instant sent una peça important amb els seus consells i col·laboració. See you soon Chief!

Sophie, després d’una dura ascensió al CP3, va arribar a Reus mostrant mostres evidents d’esgotament i va trencar entre dolces llàgrimes de felicitat en completar el recorregut. Hi va haver una emotiva abraçada amb Lael en arribar i tanca així la presència de tres participants femenines entre els 10 primers participants.

El CP3 va estar tranquil, sense incursions fins a les 4 del vespre quan Ferran Bargas va arribar i ens explicava haver passat tota la nit sota un xàfec a la zona d’aproximació al port, a Porrera. En coronar els seus desitjos més grans eren arribar a la nit i gaudir de pizza i cervesa, un clàssic a la dieta Kromvojoj d’aquests dies. Pel 2023 demanarem sponsor a Telepizza, a veure si el pacte es consumeixi.

Darrere de Ferran arribava Pep Sánchez després del calvari del dia anterior. Va haver de fer nit en un hostal, el segon que contractava el mateix dia a causa del temporal. Amb símptomes d’hipotèrmia entrava a la dutxa vestit fins a recuperar sensacions per tot el cos. Camí al Caro va deixar anar una de les seves cobertes, les visites de Pep a les botigues de bicicletes han estat constants en tot el recorregut. La seva decisió era clara: finalitzar el recorregut la mateixa nit.

En el temps que Ferran i Pep feien el descens a Tortosa, Josep Tarrés arribava al cim del Caro. Fresc i amb molta energia va reconèixer haver gaudit molt de la pujada tot i acumular 1.180km a les cames. En Josep ha estat dormint i descansant tot el necessari a hotels, cada nit. No ha superat els límits de cansament i això ha permès gaudir del recorregut amb tots els sentits. La seva actitud era clara i sense afany competitiu. Amb tot això, Josep és la 13a persona a travessar la línia d’arribada.

Tornant a Ferran i Pep van arribar a meta a la nit i van ser rebuts per un bon nombre de dotwatchers i familiars en arribar.

El CP3 va virar completament de condicions meteorològiques i després d’una espectacular posta de sol el vent va tornar assotar el cim amb ràfegues que van posar en compromís l’arribada d’Enric, David i Rui. Aquest darrer avançant molts metres a peu els 22km fins al cim. Després de salvar el darrer colós, es dirigien directes al Delta amb la idea d’acabar el sisè dia.

Per darrere i disputant-se la llanterna vermella segueixen Augusto Vallvé i l’equip de Superacció, els qui esperem coronin o s’aproximin al Mont Caro al llarg de dijous. Tanca la classificació activa Iban Bealta, després de dos dies de descans a Viella després de flirtejar intensament amb una hipotèrmia a la Bonaigua pedalejant amb armilla i maneguets per sota els cinc graus. Les llegendes no moren mai.

India Clare, tot i abandonar per problemes a la mà esquerra va decidir descansar, retallar part de la ruta i segueix endavant en la seva aventura anomenada alt-kromvojoj. El seu recorregut serà menor al de la resta però amb el mateix mèrit i qui sap, potser el track ens permetrà presentar dues alternatives de recorregut el 2023.
Per finalitzar el report del dia, no volem oblidar Juan Carlos Carrillo que va abandonar al tercer dia camí del Port del Cantó, Josep Maria, Mia, Guardiet que va prendre la mateixa decisió a Sort, i Javier López a la Pobla de Segur. Tots ells per greus problemes al darrere i no poder seguir gaudint de l’aventura asseguts a sobre la bicicleta. Desitjar-los el millor i una ràpida recuperació. Esperem veure’ls aviat de nou!

Tanquem el dia entre cerveses i pizzes a meta, esperant més participants i sense oblidar l’aparició d’un pastís sorpresa per celebrar els 44 anys del nostre director, Joan Carrillo. Feliç aniversar de part de tot l’equip, company!

Després d’un conjunt d’experiències diverses, els corredors que seguien en actiu van aconseguir arribar a meta. Durant dimecres a la nit i acompanyats per fortes ràfegues de vent, David, Enric Terricabras i Rui aconseguien coronar el CP3 inclosa alguna caiguda en el perillós descens del colós Mont Caro. Rui, després de gairebé mitja ascensió caminant va tenir el plaer de menjar-se un shawarma al cim, mentre preparava la roba d’abric per enfrontar-se a les exigents condicions de baixa visibilitat nocturna durant el descens.

Els tres valents van continuar el seu camí per creuar el Delta i arribar a Reus entre dijous al matí i la tarda. La seva experiència, així com la pròpia prova s’anava acostant al final. Dijous, Ibán Bealta prosseguia la marxa per recuperar el temps detingut a Viella esperant millors condicions climàtiques. Entre l’Iban i el Reus teníem Augusto Vallvé i l’equip de Superacció. Tots tres van dormir a Tortosa dijous, a peus del Mont Caro. Per prosseguir la seva marxa i conquerir el cim divendres a primera hora, i tenir marge per arribar a Reus a temps per a la Finisher’s Party. Lahcen i Zouhir van creuar la línia de meta a primera hora de la tarda i entre glops de cervesa i somriures ens van explicar com havien gaudit de l’aventura, fins i tot anècdotes com un escurçó que va sortir al seu pas als Pirineus quedant atrapat a la roda de Zouhir en actitud agressiva.

Sobre les 7PM ens vam desplaçar al Jardins de la Casa Rull, un espai arquitectònic modernista on havíem convocat els participants, familiars, amics i dotwatchers. Entre gots de cerveses i refrescos i acompanyats de bona música, vam poder gaudir de les anècdotes que ens anaven explicant els participants presents. Hi va haver moments per a tot, des de les llàgrimes d’emoció amb Ferran, rider local estrenant-se a un esdeveniment de llarga distància. Als incommensurables riures generats pels dots en escena de l’Índia i Matt Ryan. Vam poder gaudir a més dels records de Lael, que va destacar la familiaritat i l’esperit de l’esdeveniment; a més d’Oriol qui va tenir el plaer de compartir com va ser la seva vertiginosa aventura a Kromvojoj.

Sophie, va compartir l’anècdota de com va ser confosa per un cadàver sense vida, en ser trobada mentre dormia i protegida amb la seva manta isotèrmica en una casa abandonada, i un granger va decidir trucar a la policia sense abans acostar-se. En Francesc, durant un dels múltiples ascensos, es va sentir part d’una partida al Mario Kart, envoltat per milers de tortugues que l’avançaven al seu pas per l’empinada carretera. Que traïdora es mostra la ment quan no li donem el merescut descans. Toni Calderón va destacar com arribat a un punt determinant de l’esdeveniment, i conscient que no podria aconseguir la victòria, va decidir deixar de competir i gaudir de l’entorn i de les seves vivències.

Tot i la infinitat d’històries i anècdotes, el moment àlgid de la festa es va viure a l’arribada d’Augusto Vallvé, penúltim a creuar ia qui esperaven una desena d’amics i familiars. Creant un moment d’especial reconeixement i alegria.

Després de l’arribada d’August, Ibán Bealta es convertia en l’últim corredor a completar el recorregut de Kromvojoj, arribant a Reus dissabte a la tarda, acompanyat de tres amics als darrers quilòmetres.

Amb la seva arribada la primera edició de Kromvojoj arriba al final i és moment de descansar i digerir totes les emocions viscudes i contingudes dels darrers dies. Arribats a aquest punt, podem reconèixer que no podríem haver tingut un millor elenc de participants. Variat i ric en humanitat i personalitats. Tota la feina feta en els darrers anys s’ha vist plenament recompensada per l’afecte i el suport que han rebut els nostres participants cada dia i el que ha arribat fins i tot fins a nosaltres.

Haver gaudit de cadascun dels somriures i paraules dels valents que van prendre la línia de sortida el passat 20 de maig ha estat el millor i més gran testimoni que podíem esperar quan vam començar a treballar en aquesta aventura.

Ens agradaria destacar a més la gran quantitat de persones, desconegudes o familiars, que han sortit animar els riders d’aquesta prova. Fins ara, Catalunya no coneixia un esdeveniment d’aquestes característiques, i esperem haver plantat la llavor localment per iniciar el moviment dotwatcher i les ganes d’explorar el propi territori.