KROMVOJOJ #2 – 2023

Kromvojoj 2023 repeteix el recorregut original de l’any anterior i manté els tres Punts de Control: Monestir de Sant Pere de Rodes a la província de Girona, Port de la Bonaigua als Pirineus i Cim Mont Caro al parc natural dels Ports sumant un total de 1.400 km amb 24.000 m+.

La participació ha augmentat respecte a l’any passat i després de 48 inscripcions esperem 40 participants amb un 60% de participació local i un 40% forà. Lamentablement, la presència femenina s’ha reduït respecte al 2022 amb només dues corredores que prendran la sortida: Aida de Heras i Victoria Andrés Rubio. Per a les dues aquest és el seu debut en una aventura d’aquestes característiques i formen part del programa de mecenatge del nostre esdeveniment: Sponsoreco.

Entre la resta d’inscrits, estem contents de tornar a veure 5 repetidors de l’any passat: Mia Guardiet, Enric Terricabras, Toni Calderón i la parella Superacció amb Lahcen i Zouhair. Ciclistes experimentats com Michel Sutter, veterà de proves com Transcontinental, TransAtlaticWay i Hope 1000. Dos corredors de la Two Volcano Sprint com Bruno Wicht i Nahuel Passerat, també exprofessional del Trail Running a França. Stephen Rew amb seixanta-sis anys és el participant més gran i Lahcen repetia com el corredor més jove amb 25. Martynas de Lituània és qui viatja des de més lluny per començar aquesta aventura.
Hem afegit a l’alineació inicial un bon grapat de corredors locals amb experiència en proves locals com Transpirenaica, Badlands i sobre tot habituals del món Randonneur / Brevet local amb noms com Borja Gascón, Josep Maria Cabanas, Jordi Méndez, Isidre Escorihuela. , Edgar Grandio i Jose Maria Navarro

Ens fa especial il·lusió veure que el 35% dels participants es consideren principiants en aquest tipus de proves i han decidit escollir Kromvojoj com a inici de la seva aventura en el món del bikepacking i la ultradistància després de la bona acollida de la primera edició de l’esdeveniment.
Després d’aquesta petita presentació dels participants, estem molt atents a l’evolució meteorològica, ja que el territori del nostre recorregut està sotmès a un temps intens amb temperatures més baixes de l’habitual i inclosa la neu a cotes inferiors als 2.000 metres. Així doncs, és probable que la travessia nord dels Pirineus sigui determinant per al desenvolupament de la cursa.

Després d’una jornada intensa a les Piscines Municipals de Reus, amb el registre d’entrada dels corredors, la revisió de l’equipament obligatori i de les bicicletes. Retrats de tots els participants i un briefing detallat, la segona edició de Kromvojoj va començar sota una pluja intensa, tensió i nervis.

Durant els primers quilòmetres neutralitzats muntant en grup, es va anar separant a causa de les contínues aturades per buscar roba impermeable i intentar mantenir-se eixut en les primeres hores d’aventura.

Al grup de capçalera hi ha una diferència inferior als 7 quilòmetres amb cinc participants amb Toni Calderón al capçal, Valentín Robe, Marc Marimón, Bruno Wicht i Nahuel Passerat.

15 corredors queden repartits rodant al seu ritme, fins que trobem el grup de tancament a 40 quilòmetres del primer grup. Alguns corredors han decidit aturar-se i recuperar hores de son per estar frescos demà.

Passades les primeres 6 hores, Edgar Grandio va decidir abandonar a causa del mal temps i les temperatures extremes.

Demà a les 10h obre des del CP1 de Sant Pere de Rodes i esperem puntualment els primers participants amb ruixats locals i fort vent.

Com era d’esperar, les condicions durant la primera nit a la carretera van ser força dures. Temperatures d’entre 2 i 5 graus i els corredors xops durant hores per les tempestes locals.

El ritme marcat per Toni Calderón va trencar aviat el lideratge de la cursa i va ser el primer participant a segellar la targeta brevet al CP1. Un grup sòlid el perseguia amb Marc Marimón, Bruno Wicht, Nahuel Passerat i Valentin Robe. A mesura que avançaven els quilòmetres, Bruno ha anat retallant distàncies amb Toni i ara és a només 3 quilòmetres darrere seu. Les expectatives estan posades en un mà a mà entre tots dos i en el joc del desgast.

Al final de la jornada, Borja Gascón s’ha unit al grup perseguidor i ja descansen tots menys Marc Marimón i Nahuel que continuen obrint buit i mantenen una prudent distància amb els dos primers al capdavant.

Per darrere, entre una distància de 50 i 120 km hi trobem un grup de 20 ciclistes als voltants de la Jonquera. Alguns aprofiten per dormir en un hotel per recuperar cos i roba, altres fan bivac, i altres continuaran avançant fins a la nit per reduir distàncies com Isidre Escorihuela.

27 corredors han completat el primer punt de control i a primera hora de demà esperem els cinc restants que ara descansen a Port de la Selva, com Aida de Heras i Victoria Andrés. A última hora de la tarda, calculem arribaran Francisco i Roger que s’allotgen a Girona.

Michel Sutter es va veure obligat a abandonar després de trencar-se la patilla del canvi, Damien Pirotais va ser copejat lateralment per un vehicle i està de camí a Toulouse per verificar l’impacte dels danys patits després de ser assistit i acompanyat pel nostre equip a l’Hospital de Figueres. Edgar Grandio i l’equip Superacció s’han retirat al començament de la jornada.

Demà la cursa arribarà als Pirineus, augmentant la duresa en desnivell i condicions meteorològiques. A més, es començaran a notar els efectes secundaris del primer gran esforç, especialment entre els corredors del grup intermedi.

Abans de començar la segona edició érem conscients de les pèssimes condicions meteorològiques que podien patir els participants en els cims més alts de la ruta als Pirineus, i ahir és on comença aquesta història.

El dia va començar amb un intens vent al CP1, i es va tancar a les 10:56 AM després del check-in de Stephen Rew, Victòria Andrés, Aida de Heras, Ricard de Miquel, Roger Ferré, Francisco Bonachela, i Jesse Zarate. Un cop van deixar enrere el CP1, van baixar a perseguir el grup mitjà que intentava pedalar a bon ritme, però que es veia constantment detingut a causa del fort vent, cosa que dificultava l’arribada a la frontera francesa.

El cap del grup mitjà es va endinsar ràpidament a les carreteres de Ripoll per iniciar l’ascens a la Collada de Toses i al Coll de la Creueta, on tornava a bufar un vent fred. A mesura que avançaven van arribar als contraforts del Cadí per descansar i recuperar abans del Port del Cantó.

Al capdavant de carrera, durant la segona nit, Toni Calderón lluitava per obrir distància amb Bruno, després d’una intensa nit de persecucions. Per darrere, Marc Marimón, Borja Gascón i Nahuel Passerat ens oferien un diàleg intens, on les parades eren més estratègiques que mai.

Des de l’inici de la jornada, els ulls i els cors de l’organització estaven posats al CP2 del Port de la Bonaigua, que oferia un paisatge inquietant amb molts núvols espessos, vent, neu, i temperatures molt baixes amb una sensació real sota zero graus. El punt de control es va declarar obert a les 10.00, però vam decidir tancar-lo de nou a les 15.10 a causa de condicions meteorològiques realment adverses. El pronòstic a alta muntanya és difícil de predir, i després d’explorar personalment la zona vam decidir reobrir el CP a les 17:30. Afortunadament, vam tenir una finestra de bon temps, i després d’un control previ del material i avisar de la situació tèrmica els corredors que s’acostaven, els vam permetre completar el recorregut. Toni Calderón va ser el primer a travessar el colós, amb una diferència de menys de 2 hores sobre Bruno Wicht, 4 hores sobre Nahuel Passerat, i 5 hores sobre Borja Gascón.

A primera hora de la nit ha tornat a ploure i a les 21.00 hores s’ha tornat a tancar el parcours des d’Esterri d’Àneu, permetent a Marc Marimón i Etienne Pousse descansar al peu del port. Mentrestant, Toni Calderón obria distància apropant-se a Tremp amb el clar objectiu de consolidar la seva primera posició davant dels seus tres perseguidors.

Després de la duresa de creuar el cim de la Bonaigua, comencem el dia amb moviments a les primeres posicions. Toni va superar Tremp amb un ritme impressionant i va aprofitar el descans de Bruno per obrir distància amb el suís. Borja va recuperar forces a Pont de Suert i Nahuel va fer el mateix a Viella. L’esforç per pujar la Bonaigua va ser intens. A l’alba, Toni ja rodava per Mollerusa amb un sòlid avantatge sobre Bruno, amb Borja i Nahuel a l’aguait.

Per darrere, la jornada començava amb el cim de la Bonaigua sota una intensa tempesta de neu, vent i baixes temperatures. Al peu del port i el camí d’Esterri, els participants esperaven l’obertura del recorregut fins al CP2. Després de considerar els riscos i explorar personalment l’ascensió, l’organització va decidir canviar completament el futur de la cursa d’aquest any. El CP2 va quedar clausurat i tots els corredors van haver de desviar-se cap a la Pobla de Segur.

En primer lloc, comuniquem la decisió als corredors, oferint una desviació planificada a través de Komoot per mostrar la ruta i evitar que algú seguís el camí equivocat. A continuació, busquem els ciclistes que pedalejaven a primera hora del matí cap a Esterri per reduir l’esforç desaprofitat. Etienne Pousse i Marc Marimón van esmorzar a Esterri i van tornar a Sort per reprendre el camí. Pel camí, Marc Balaña i Lee Roberts també es van desviar.

Des de Sort, vam improvisar un punt de control per assegurar-nos que tots els participants seguien la nova ruta, i per reforçar la decisió vam determinar que hi hauria 2 taules de classificació: una per als quatre participants que completarien la ruta original de 1.400 km i una altra per als que acabessin amb un recorregut alternatiu.

A mesura que avançava el dia, Toni aconseguia obrir lloc amb els seus perseguidors i amb un ritme constant anava ampliant a poc a poc la distància amb Bruno. Per darrere Nahuel i Borja s’anaven alternant els tres primers llocs.

El degoteig de corredors per Sort va ser continu durant la jornada. La majoria va destacar les bondats del traçat i la satisfacció de rodar per carreteres secundàries, a més d’un vent molt agressiu que va posar problemes a múltiples participants en el descens durant el Port del Cantó, espantats per la fragilitat sentida durant el llarg descens.

El dia va acabar amb Toni trepitjant el CP3 i lliure de perseguidors camí de Reus. Al final del dia és quan es van veure els canvis més interessants que podien afectar la classificació final. Borja, esgotat, va decidir passar la nit i descansar a Ginestar. Bruno en el seu esforç per consolidar la segona posició va arribar exhaust al CP3 i va decidir passar la nit per recuperar forces. En aquest descans, Nahuel va arribar al control de refugi neutralitzant qualsevol avantatge.

Tanquem la jornada amb el primer lloc gairebé decidit per a Toni Calderón, però moltes incògnites per confirmar quin serà l’ordre d’arribada de la segona a la quarta posició. A més d´una nova lluita que s´obre per liderar la segona classificació corresponent a la improvisada ruta alternativa.

“No prizes, take your shot for the love of the game” recita Kae Tempest en el seu últim disc, i immediatament pensem en aquesta cita quan Toni Calderón va arribar a Reus després de 3 dies i 11 hores de pedaleig amb 1.416 quilòmetres recorreguts.

Un resultat implacable que es va començar a forjar la primera nit anant cap al CP1 i que es va mantenir sòlidament fins al final. Ni el fred i la tempesta de neu als Pirineus ni la pressió exercida per Bruno Wicht i els seus continus atacs entre el CP1 i el CP2 van fer flaquejar la fortalesa mental de Toni. Toni va fer una autèntica exhibició de lideratge, perseverança i autosuficiència en aquest Kromvojoj. Al final, no hi va haver premi, només el seu somriure enorme sostenint la targeta brevet. Ho va fer per amor a aquest esport que practica des de fa tants anys.

Mentre Toni gaudia del seu èxit personal i posava fi a la seva aventura a la meta. El punt de mira era al CP3 on Bruno, Nahuel, acompanyat de Valentin Robe i Marc Marimón s’havien pres un descans i després de completar l’ascensió al Mont Caro, es van dirigir directament a cobrir els darrers quilòmetres del recorregut. El Delta els separava de la ciutat de Reus. Descendint el Caro es van creuar amb Borja, que va iniciar la seva marxa a les 6 del matí per cobrir la distància restant i pujar al CP3.

Després d’aquests primers moviments del dia, Ricardo de Miguel va confirmar la seva retirada amb 707 quilòmetres a causa d’un intens dolor al genoll que sentia des de feia dos dies.

A mesura que avançava el dia el refugi de Mont Caro anava rebent la visita de diferents ciclistes per completar el CP3: Marc Balaña, Martynas Simkus, Etienne Pousse, Lee Roberts, Christopher Jackson, Josep Maria Cabanas. Tots ells amb l’ànim pels núvols i pensant a completar la ruta les pròximes 24 hores.

Darrere, teníem diversos grups a Tremp, Sort, i abans del Port del Cantó que van començar el seu camí a les 6 AM. Sort, va tancar com a improvisat punt de control cap a les tres de la tarda amb tots els ciclistes en ruta cap al CP3. El Coll d’Ares va posar les dificultats sobre el terreny envoltat de forts vents i sol intens. Aida de Heras va tornar a patir problemes mecànics en afluixar-li la biela per segona vegada en aquesta cursa, però va aconseguir temperar els ànims i resoldre l’incident per continuar endavant.

Cap a les 15.00 hores Marc Marimón va ser el primer participant a completar el recorregut alternatiu amb un total de 1.287 quilòmetres. Tot un èxit tenint en compte que 24 hores abans havia sortit d’Esterri d’Àneu amb un intens refredat. El va seguir Valentín Robe i finalment Bruno i Nahuel van tancar el segon i el tercer lloc per ordre d’arribada. Borja Gascón tanca la llista dels quatre participants que van ser al lloc adequat en el moment oportú per arriscar i aprofitar l’oportunitat de completar el recorregut complet d’aquesta edició. Una excel·lent recompensa a tot l’esforç i el compromís que han demostrat durant aquests tres dies d’aventura.

A la tarda es va notificar l’abandó de José María Navarro després de notar una fissura al quadre de la bicicleta i va ser impossible acabar els 650 quilòmetres restants. El dia va acabar amb 11 participants completant el Kromvojoj a Reus, i encara 21 en camí.