Josep Ortiz Llena

En primer lloc vull agrair al personal de Kromvojoj, al Tomàs, al Bernat, al Joan, a l’Oriol, la seva dedicació i esforç perquè això tiri endavant i aquesta ja és la cinquena. Moltes felicitats i que almenys en siguin cinc més. Agrair també al personal voluntari que amb la seva paciència, fan una feina excel·lent.

Aquesta ha estat la meva tercera Kromvojoj. Tres seguides. En arribar, just sobre la línia de meta l’Uri em va preguntar quin dels tres recorreguts m’havia agradat més. M’ho vaig haver de pensar una mica, però li vaig contestar que les dues primeres hi havia part del recorregut totalment desconegut per mi, sobretot la part de França, i això sempre crea una sensació més emocionant o més misteriosa.

La Kromvojoj en la versió Redux em permet, durant uns dies, somiar que soc ciclista. Perquè pedales de valent, puges ports de categoria i, al mateix temps, pots assaborir aquest magnífic país que tenim, en aquesta edició hem vist les vinyes del Priorat, les oliveres de les Garrigues, el Clot del Dimoni, ara l’actual plana de Lleida, el Montsec d’Ares amb unes vistes immenses, la Vall de Lord, el Montseny amb el seu impressionant Turó de l’Home, el desconegut Moianès, i la tornada cap a l’Alforja ja amb el cor més gran i el cap més clar. I al final t’adones que no recordes només els ports o els quilòmetres, recordes sobretot les converses, les rialles i les persones amb qui has compartit el camí.

La Kromvo també t’ensenya una cosa molt important. El valor de l’amistat, del poder compartir dificultats i dubtes. A cada edició coneixes gent nova i meravellosa, gent real, de carn i ossos, que existeix fora de l’Instagram. Vivim en una època on sembla que tot hagi de ser immediat i virtual. La Kromvo és just el contrari: temps compartit, esforç compartit i amistats de veritat. Aquest és un altre dels grans valors de la Kromvo.

També us vull dir una cosa als ciclistes que aneu tan de pressa i que feu 1.400 km bufant i fent ampolles, una mica de calma home! A la vida no es pot fer tot tan de pressa. Heu de gaudir de la companyia, de les vistes, del paisatge, sentir algun acudit d’algun company, fer alguna foto o simplement parar a pixar, perquè alguns sembla que no pixeu en quatre dies. I això ja no és ultradistància, això és un problema mèdic.

I ara sí, per acabar, vull agrair a l’Anna, la meva dona, que després de 40 anys junts em doni tot el seu suport, ajuda i complicitat perquè pugui continuar tirant endavant les meves dèries ciclistes.

Perquè al final la Kromvo no és només una ruta, ni uns quilòmetres, ni uns ports, la Kromvo com bé diu al seu eslògan, és una ruta amb molts camins, i jo afegiria que és una manera de viure uns dies intensament i de tornar a casa una mica millor de com vas sortir.

Moltes gràcies a tots i visca la Kromvo!