![\"\"](\"https:\/\/www.kromvojoj.cc\/web\/wp-content\/uploads\/2024\/11\/182_KROMVOJOJ_23_-1024x683.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
LA KROMVOJOJ, UNA RUTA MOLTS CAMINS<\/strong><\/p>\n La paraula kromvojoj em resulta molt m\u00e9s f\u00e0cil escriure-la que no pas de pronunciar-la, com em resulta m\u00e9s f\u00e0cil imaginar-me 1.400 quil\u00f2metres amb 22.000 metres de desnivell que no pas pedalar-los. Per\u00f2 ves per on, sense tenir clar com es pronunciava correctament el nom de la prova el dia 13 de maig estic a Reus, disposat a encarar el millor que pugui la Kromvo.<\/p>\n L’ambient de la sortida \u00e9s de bon rotllisme total i aix\u00f2 em produeix bona energia. CP1<\/strong> CP2<\/strong> A la Pobla de Lillet trobo un petit hostal regentat per dos padrins. He fet una baixada del coll de la Creueta contra vent tremenda. I ploro, ploro\u2026 Aqu\u00ed les emocions rebenten.<\/p>\n Entre singlots, ulls humits i la Janis Joplin cantant-me a cau d’orella, encaro el meu estimat i odiat port del Cant\u00f3. CP3<\/strong> \u00c0ger. Dos entrepans de botifarra i aigua a dojo. Penso i planifico una mica el meu NO pla de ruta. Desisteixo en fer quadrar d’una manera decent el meu temps. Visca l’anarquia i el llibertinatge! CP4 CP5<\/strong> Gr\u00e0cies, Kromvojoj, mil cops gr\u00e0cies.<\/p>\n Isidre<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" LA KROMVOJOJ, UNA RUTA MOLTS CAMINS La paraula kromvojoj em resulta molt m\u00e9s f\u00e0cil escriure-la que no pas de pronunciar-la, com em resulta m\u00e9s f\u00e0cil imaginar-me 1.400 quil\u00f2metres amb 22.000 metres de desnivell que no pas pedalar-los. Per\u00f2 ves per on, sense tenir clar com es pronunciava correctament el nom de la prova el dia […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":2322,"parent":2123,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"_acf_changed":false,"inline_featured_image":false,"footnotes":""},"class_list":["post-2321","page","type-page","status-publish","has-post-thumbnail","hentry"],"acf":[],"yoast_head":"\n
\nEl meu car\u00e0cter no massa sociable no impedeix que conegui a gent encantadora que fa que l’espera fins a les vuit de la nit, que \u00e9s l’hora de sortida, sigui distreta i simp\u00e0tica.<\/p>\n
\nNo tinc una estrat\u00e8gia massa clara de \u00abcursa\u00bb. La idea \u00e9s tirar fins ves a saber on, anar fent. S\u00ed que tinc clar que vull intentar pedalar el m\u00e0xim que pugui de nit i matinada, \u00e9s el moment que estic c\u00f2mode, m’agrada la solitud i l’adrenalina que et produeix la nit, a banda de que a partir de les tres de la matinada tinc el cos acostumat als entrenaments diaris per Andorra.
\nPoc em podia imaginar que, al quil\u00f2metre vuit i sota la pluja, punxaria. El tema va ser no estressar-se i veure passar tots els companys\/es d’aventura alegrement i quedar-me al final de la cua. Ben mirat i com que no tenia una estrat\u00e8gia preestablerta en vaig improvisar una, fer un non-stop i \u00abpa lante\u00bb fins on el cap em digu\u00e9s prou.
\nI aix\u00ed vaig anar tirant, sota una nit humida i fresqueta, sense arribar a ser una mala nit.
\nPer a mi va ser una gran nit! Amb baixades r\u00e0pides i pujades a ritme. Les matinades d’entrenaments hivernals a Andorra serveixen m\u00e9s per endurir-me que no pas per fer molta dist\u00e0ncia. La son, per\u00f2, em colla de valent entre Igualada i Manresa, fet que fa que em salti tots els encreuaments i l’alerta del Garmin soni sovint; les anades i tornades i les voltes inversemblants per les rotondes no deixen de ser distretes. Malgrat tot, s\u00e9 que a les tres de la matinada aquest patiment s’haur\u00e0 acabat.
\nPant\u00e0 de Sau. El dia es desperta entre boires humides.
\nLa poca aigua de l’embassament, l’al\u00e7ada de la presa i l’ambient tenebr\u00f3s fa que tingui una sensaci\u00f3 t\u00e8trica de l’espai temps i aix\u00f2 deu fer que intenti passar tots els murs el m\u00e9s r\u00e0pid possible.
\nEl lloc \u00e9s insuperable.
\nPasso la Garrotxa, i encaro l’Empord\u00e0 que em saluda com no podia ser d’una altra manera a cop de tramuntana. No hi estic gens fet a la tramuntana i a l’altura de Sant Pere Pescador ja m’hi he cagat unes dues-centes vegades. Segueixo tot sol i \u00e9s el que realment m’agrada.
\nPort de la Selva. I he arribat d’una tirada des de Reus; decideixo parar i recuperar energies, tot fent un dinar i parant una bona estona (la nota mental de sempre: haig de millorar la gesti\u00f3 del temps).
\nPujo Sant Pere de Rodes al foscant de la nit; corba de nord, cop de tramuntana; corba de sud, la passo lleuger. Mentre pujo penso com coi se’ls hi va oc\u00f3rrer entre els segles X i XI plantificar aquest monestir al cap d’aquesta muntanya. La vista \u00e9s espectacular, igual que no estic fet per aquest vent de nord, tampoc estic fet per al mar per\u00f2 l’hora del dia i l’espectacle mar\u00ed a estones em deixa totalment desconnectat dels pedals.
\nHola, qu\u00e8 tal ?
\nSant Pere de Rodes, segello.
\nMiro enll\u00e0 i veig una cortina d’aigua, reviso el radar meteorol\u00f2gic i pinta pluja.
\nJaqueta i avall.
\nDeuen ser les nou del vespre, encaro la segona nit.<\/p>\n
\nLa tramuntana m’acompanya tota la nit, ja deixo de cagar-m’hi, me n’adono que no val la pena gastar energia, penso que \u00e9s una companya m\u00e9s del viatge. La pregunta \u00e9s: fins quan?
\nLa son fa estona que em ronda, subtilment m’acarona, tinc un parell d’ensurts i decideixo parar a la que pugui.
\nA Darnius i sota uns plataners majestuosos decideixo dormir, m’estiro a un banc que queda arrecerat del vent i puc dormir un parell d’hores, no trec ni la funda de bivac, dormo un parell d’hores (entre la una i les tres de la matinada) em desperto amb ganes de sortir del parad\u00eds del vent.
\nAls voltants de Tech, ja a Fran\u00e7a, entre les quatre i les cinc de la matinada, hi arribo cantant qualsevol so que puc vocalitzar a ple pulm\u00f3 i que sembli una can\u00e7\u00f3, \u00e9s la t\u00e0ctica que utilitzo sempre abans d’estampar-me v\u00edctima de la son, millor un disbarat de can\u00e7\u00f3 que una trompada. La nit avui \u00e9s freda per\u00f2, tot i aix\u00ed, les ganes de dormir s\u00f3n tan fortes que paro a un cobert brut i sarn\u00f3s. Repenjo la bici i m’ajupo tot fent la gatzoneta. M’adormo dins d’un somni esp\u00e8s quan, de cop, penso que m’estan robant la bici. L’ensurt \u00e9s monumental i em fa despertar sobtadament. He fet un cop de cap de quinze minuts.
\nEl sol i una matinada g\u00e8lida em saluden dalt del Coll d’Ares. Tinc gana.
\nEm tiro port avall, segueixo sol i aix\u00f2 em fa sentir lliure.
\nUn \u201cbocata\u201d i dos caf\u00e8s amb llet a Moll\u00f3 i tiro fins a Ripoll per una carretera meravellosa.
\nA Ripoll paro a un taller per tensar el canvi i comprar una c\u00e0mera de recanvi per anar tranquil. Torno a gestionar el temps de pena.
\nAra comen\u00e7a el territori que m\u00e9s em conec de la Kromvo. Penso en el tram de Toses i aix\u00f2 em ratlla, m’ho conec i s\u00e9 que \u00e9s un infern. Tamb\u00e9 s\u00e9 que el dia despr\u00e9s de la segona nit \u00e9s el meu pitjor dia. Acostuma a ser el moment que el meu altre jo comen\u00e7a a q\u00fcestionar-me qu\u00e8 cony estic fotent.
\nA Toses la calor \u00e9s important. Paro a una ombra a menjar-me un \u201cbocata\u201d que portava guardat per a l’ocasi\u00f3. A dos quil\u00f2metres de finalitzar la pujada que enlla\u00e7a Toses amb la carretera de la Creueta, el meu altre jo decideix apar\u00e8ixer.
\nAle hop! Aqu\u00ed estic.
\n\u00abA veure tio qu\u00e8 est\u00e0s fotent aqu\u00ed carregat, pujant aquestes rampes, est\u00e0s a 80 quil\u00f2metres de casa tires avall, i a la nit ja dorms amb la fam\u00edlia \u2026\u00bb
\nTruco a la meva fan m\u00e9s hooligan de totes, la meva dona. S\u00f3n aquelles trucades de les que ja en saps la resposta, per\u00f2 que sempre van b\u00e9 i solen ser resolutives.
\nTires fins a la Creueta arribes a la Pobla de Lillet i mira de descansar.
\n\u00c9s la seva resposta pr\u00e0ctica i del tot l\u00f2gica alhora<\/p>\n
\nDos plats combinats ben parits i un bon son reparador.
\nA les dues de la matinada, encaro la pujada cap a G\u00f3sol, m’ho conec prou b\u00e9 i ser que \u00e9s una pujada llarga i constant i que crec \u00e9s millor fer-la de nit, malgrat que em perdo la visi\u00f3 m\u00e0gica i imponent del Pedraforca.
\nEncaro la g\u00e8lida baixada del coll de Josa fins a l’inici de la pujada de Colldarnat on el tercer sol de la Kromvo em saluda de nou. Tota aquesta zona s\u00e9 que est\u00e0 plena de cabirols, em concentro en la carretera.
\nEntren missatges al grup de WhatsApp de la Kromvo, dient-nos que la baixada del port de la Bonaigua est\u00e0 perillosa. S\u00e9 el que \u00e9s baixar aquest port per la vessant aranesa amb pluja i fred, l’any passat la vaig patir a la Transpyr i estic expectant amb els missatges de l’organitzaci\u00f3.
\nA peu del Cant\u00f3 em menjo un entrep\u00e0 que guardava amb molt d’amor. Encara no havia esmorzat des que m’he despertat; s\u00f3n dos quart de nou del mat\u00ed i arriba el missatge que s’anul\u00b7la la pujada a la Bonaigua.
\nI en aquell moment la gran Janis Joplin em diu pels auriculars:
\nOh!
\nBaby, cry baby, cry baby
\nHoney, welcome back home
\nI know she told you
\nHoney, I know she told you that she loved you
\nMuch more than I did…<\/p>\n
\nPenso la t\u00e0ctica a seguir amb el canvi de ruta; tinc uns cinquanta quil\u00f2metres per donar-hi voltes i a veure si aquests cop l’encerto amb el temps i les parades.
\nParada r\u00e0pida a Sort, Coca-cola, entrep\u00e0 i en marxa
\nCP2 enllestit<\/p>\n
\nEm conec b\u00e9 el que tinc per endavant fins a Pont de Montanyana.
\nTinc gana i penso que parar a Pont de Montanyana a menjar una mica decent podria ser una bona t\u00e0ctica per encarar el port del Montsec.
\nEs veu que els dimarts la bona gent de Pont de Montanyana fan festa, ves per on. Tot tancat.
\nLa meva gesti\u00f3 del temps continua fent aig\u00fces per tot arreu… Trobo un venedor de fruites ambulant i li compro quatre peces de fruita que me les menjo estirat a l’ombra.
\nEncaro la dura i trencada pujada del Montsec, territori del qual n’estic enamorat. Tot i la calor inicial m’estimo aquesta terra dura, aspra, de parets d’un calcari envejable.
\nFinalment, amb tota la plana de Lleida al meu davant, s\u00f3c dalt del Montsec. Aqu\u00ed la Kromvo fa un gir total de terreny. B\u00e9, m\u00e9s que la Kromvo, Catalunya fa un gir de terreny. La plana!<\/p>\n
\nSi descanso a \u00c0ger i tiro de nit\/matinada, puc intentar arribar a Tortosa de la tirada i ja veurem qu\u00e8 faig amb el Caro. Executo el pensament. Endavant amb tot.
\nBusco un lloc per dormir.
\nDespertador. A les dues de la matinada ja estic dalt del port d’\u00c0ger, faig tota la plana de Lleida de nit. Amb molta tensi\u00f3 pels animalons nocturns que volen jugar amb la llum del meu frontal.
\nPassar tot el \u201csecarral\u201d de nit crec que \u00e9s una bona opci\u00f3.
\nEm perdo entrant a Mollerussa, ara cap aqu\u00ed, ara cap all\u00e0, i deixo la meva sort al GPS.
\nCroissant i caf\u00e8 amb llet a l’Albag\u00e9s, un segon croissant i un segon caf\u00e8 amb llet, les dues botifarres d’\u00c0ger han durat prou. Aquesta sobredosi de cafe\u00efna, llet i greix industrial em fa encarar una bonica carretera solit\u00e0ria a la sortida del quart sol solet d’aquesta bonica aventura.
\nVaig direcci\u00f3 a la Serra de Prades, territori que em conec prou b\u00e9 dels meus per\u00edodes estivals. Meravelloses carreteres i paisatges que em corprenen. La visi\u00f3 del Montsant tot pujant el port de Porrera sempre em fascina i aquest cop em supera. Quants somnis en aquelles vies d’escalada de forats perfectes, territori d’aventures preuades.
\nLa son m’ataca durament pujant de Porrera a la Teixeta, m’estic adormint a les onze del mat\u00ed. Decideixo no parar fins a la Torre de Fantaubella abans d’encarar el coll de Jou. Canto, torno a cantar, com fa unes nits enrere. Una Coca-cola que portava amagada em salva el cop de son.
\nCarretera, pilot autom\u00e0tic i arribo a Tortosa amb molt mal als tendons d’Aquil\u00b7les. La intenci\u00f3 era pujar a dormir al Refugi del Caro, per\u00f2 decideixo menjar una pizza gran, \u00abla grande es muy grande amigo\u00bb, em diu el \u00abpaqui\u00bb que em despatxa. Porta, porta i… Red\u00e9u! S\u00ed que n’\u00e9s de gran, s\u00ed. Per\u00f2 baixa tota, amorosida amb dues coca-coles.
\nBusco un llit i una dutxa. Pr\u00e0cticament, no dormo. Avui estic tocat f\u00edsicament per\u00f2 em trobo b\u00e9. Tot contradictori, no cal buscar-li cap sentit.
\nM’estiro i penso en el Caro.
\nA les cinc de la matinada estic al refugi del Caro fotent-me un s\u00faper caf\u00e8 reparador servit pels voluntaris de la Kromvo que s\u00f3n una meravella, com tota la resta.
\nSegello.<\/p>\n
\n<\/strong>He passat fred baixant del Caro, ja tinc el cos al l\u00edmit.
\nLes vistes nocturnes del Caro s\u00f3n una meravella, no \u00e9s conya i sense al\u00b7lucinacions.
\nTinc una gana que em devora. Remeno i trobo un croissant farcit de formatge i pernil que vaig comprar a Cornudella. Me’l menjo i al minut ja el tinc als peus.
\nLa gana colla.
\nPedalo, pedalo i el cinqu\u00e8 sol em saluda al delta de l’Ebre.
\nPloro i ploro d’emoci\u00f3. Del Caro a la platja.
\nPer un home pirinenc veure aquest espectacle \u00e9s m\u00e0gic. Pedalar per les pistes de terra del delta fent-se de dia, \u00e9s un regal de la natura: solitud, ocells, camps d’arr\u00f2s negats d’aigua… L’entorn em supera i les emocions en aquest tram m’atrapen. Un record gravat a foc de per vida.
\nSilenci absolut trencat espont\u00e0niament per algun ocell esverat.
\nQuin viatge! I de sobte la sorra de la platja em frena la roda. Una mar en calma m\u2019espera i em saluda.
\nEstic sobrepassat i no tan sols pels m\u00e9s de 1.200 quil\u00f2metres de viatge… Tot \u00e9s un regal.
\nCom va dir un gran alpinista:
\n\u201cEstic aclaparat pel pes d\u2019una immensa solitud\u201d i en realitat \u00e9s el que m\u2019agrada: la solitud plena de llibertat.
\nParo a un bar. L\u2019home em veu tan apurat que em fa dos \u201cbocates\u201d XXL; un el devoro, l\u2019altre el guardo.
\nPedalo, pedalo ara per una mon\u00f2tona nacional, cercant un punt i final que no voldria que arrib\u00e9s mai.
\nEl cul em fa mal i el cervell va a mil per hora.
\nCambrils, rotonda esquerra, rotonda dreta i una llarga recta. S\u00e9 que ja hi s\u00f3c, m\u2019ho diu el GPS, per\u00f2 em conec la ruta.
\nArribo i m\u2019abra\u00e7o amb el Joan. \u00c9s una abra\u00e7ada a tots el que formen part d’aquesta meravella que \u00e9s la Kromvojoj.
\nEl viatge, el meu viatge.
\nLa meva ruta cercant la llibertat individual que ha durat quatre dies i 16 hores.
\nUn par\u00e8ntesi dins del dia a dia que ens devora
\nSegello.<\/p>\n
\nDissabte a la tarda ens trobem molts dels que hem fet la Kromvo a Reus, a la festa!
\nVisca la festa!
\nFam\u00edlies, amics, organitzadors, voluntaris… Tots ens sentim part d’una s\u00faper fam\u00edlia. El meu car\u00e0cter poc sociable, aqu\u00ed es desf\u00e0 i tots xerrem, ens saludem, fem uns brindis.
\nFotos, an\u00e8cdotes, encaixades de mans, petons i abra\u00e7ades.
\nEns acomiadem amb el prop\u00f2sit de retrobar-nos ben aviat amb projectes ben \u00abxulos\u00bb sobre els pedals.
\nTots tenim els nostres propis somnis i reptes sobre la bici.
\nLa bici, quina meravella de m\u00e0quina.<\/p>\n