Ruta

El 2026 celebrem la cinquena edició de Kromvojoj i presentem una nova ruta amb dues opcions de distància. Totes dues son circulars, amb sortida i arribada a Alforja, a la província de Tarragona.

Els primers 400 quilòmetres son comuns per a totes les participants, abans que cada recorregut segueixi el seu propi camí. La versió Redux comptarà amb dos punts de control, mentre que la ruta llarga en tindrà tres.

Aquesta edició vol ser un homenatge als orígens de Kromvojoj: tota la ruta transcorrerà íntegrament per Catalunya i serà 100% asfalt. A més, cap punt de control es repetirà respecte a edicions anteriors; tots seran nous.

• 1.335 km / 26.000 m+
• 885 km / 16.500 m+ (Versió Redux)
• Temps màxim: 7 dies

Si vols conèixer més detalls de les rutes d’edicions anteriors, visita el nostre perfil a Ride With GPS.

Ruta 2026

Accedeix als recorreguts de la cinquèna edició. Disponibles a partir del 18.05.2025 a les 20:00CET:

Ruta 1.335km

Ruta Redux 885km

Kromvojoj 2026

En aquesta edició, Kromvojoj dibuixa una gran travessa que creua Catalunya de sud a nord abans de tornar lentament cap a l’est. Un recorregut que enllaça carreteres obertes, grans valls pirinenques, boscos humits i embassaments que apareixen constantment al peu de la muntanya. Dues rutes que comparteixen inici i esperit, però que interpreten el territori de manera diferent a mesura que passen els quilòmetres. No és una ruta pensada per acumular distància, sinó per travessar paisatges amb identitat pròpia, on cada bloc modifica el ritme, la llum i la manera de pedalar.

Des de les terres seques del sud fins als relleus humits del Montseny, el recorregut alterna roca, aigua i bosc en una transició contínua entre territoris molt diferents: les carreteres del Priorat i la Terra Alta, els grans horitzons del Pallars i l’Alta Ribagorça, els embassaments interiors del Prepirineu i les muntanyes frondoses del Berguedà, el Ripollès i les Guilleries.

Terres de l’Ebre i Ponent. Camí cap a l’interior

Kromvojoj deixa enrere el Baix Camp buscant ràpidament el Priorat i les carreteres que acompanyen el curs de l’Ebre abans de girar cap a l’interior de Catalunya. La Terra Alta introdueix un paisatge de vent, vinya i horitzons oberts on el desgast comença molt abans de la muntanya.

A mesura que la ruta avança cap a Ponent, el relleu guanya duresa i aïllament fins a arribar a Àger i al Montsec, on l’escala canvia completament: roca, barrancs i carreteres estretes que obliguen a negociar constantment amb el terreny. Entre congostos, ponts i carreteres suspeses sobre els embassaments interiors, el recorregut comença a apropar-se lentament al Pirineu.

El Coll d’Ares, CP1 de la Redux, marca l’entrada definitiva al Prepirineu i el punt on totes dues distàncies comencen a interpretar la muntanya de manera diferent.

Alt Pirineu. La gran travessa

El cor d’aquesta edició viu entre les carreteres del Pallars, l’Alta Ribagorça i les muntanyes interiors del Solsonès. La ruta llarga arriba a Boí Taüll, CP1 de la distància llarga, abans de buscar l’amplitud i l’alta muntanya de la Bonaigua; la Redux troba el seu caràcter als plecs constants de Bóixols i Comiols.

Camins diferents, mateixa sensació: la d’entrar en territoris on avançar requereix temps. El pantà de Sant Antoni, les aigües encaixonades d’Oliana i les llargues valls pirinenques acompanyen un recorregut on la muntanya mai apareix aïllada, sinó sempre lligada a rius, congostos i carreteres que avancen seguint el relleu.

Són carreteres llargues, canviants i profundament paisatgístiques, on la velocitat perd importància i el viatge passa a mesurar-se en hores de muntanya. Aquí el Pirineu marca el punt més alt del recorregut, tant en altitud com en exigència

Catalunya Central i Prepirineu oriental. Camí cap a l’est

Després de la duresa del nord, la ruta gira lentament cap a l’est travessant el Berguedà i el Ripollès. Canvia la llum, canvia la vegetació i també canvia la manera de pedalar.

Les carreteres del Catllaràs i la Serra Cavallera, on la ruta llarga troba el Coll de Burgarès com a CP2, introdueixen una muntanya més verda i humida, de ports constants i valls profundes on el cansament comença a pesar més que el desnivell. La carretera torna a trobar-se amb grans reserves d’aigua a la Llosa del Cavall i la Baells, ja lluny del paisatge mineral de l’oest.

El bosc guanya presència, les muntanyes es tanquen i el recorregut entra en una Catalunya més humida i frondosa, on el terreny mai regala velocitat i on cada vall sembla conduir lentament cap al Montseny.

Guilleries y Montseny. L’últim refugi

Quan el recorregut ja pesa a les cames, Susqueda introdueix un terreny ombrívol i silenciós abans d’afrontar la llarga ascensió cap al Turó de l’Home, CP2 de la Redux i CP3 de la ruta llarga, sota la mirada constant de les Agudes i el Matagalls.

És una muntanya diferent del Pirineu: menys oberta, més íntima i més propera. Un lloc on ja no es tracta d’atacar ni de buscar velocitat, sinó de resistir i continuar avançant.

Després encara quedarà el retorn cap al Baix Camp, travessant un terreny trencat que obliga a mantenir l’atenció fins a l’últim quilòmetre.