Aleix Panadès

Crònica de la meva vetlla en vida

Sortida a les 18 h amb una Mussara per escalfar i direcció a Igualada per creuar també Manresa ja totalment de nit. Cap a les 4.30 h de matinada a Torelló, necessito parar 30 minuts per tancar els ulls: primera crisi de son.

Em reactivo per afrontar unes hores més: direcció Font Freda i el Coll de Canes. Ja a Ripoll, ens dirigim cap a Castellar de n’Hug per afrontar el Coll de la Creueta, on tindrem el CP1 pas de control. A la pujada de la Creueta tinc diverses crisis de son, amb algun ensurt sobre la bici.

Arribo al CP1 per segellar i baixada ràpida per la Collada Tosses, passant per l’estació d’esquí de La Molina i arribant a Puigcerdà. No era el meu objectiu parar a dormir, però amb les crisis de son decideixo parar i reposar bé. Són les 17 h, amb 21 hores donant als pedals i 360 km amb 6.800 m+.

Les primeres hores i la Kromvojoj ja et fica lloc: toca reposar, respirar i sobretot gaudir.

Bon repòs; el somni ha estat profund, com un nadó. Sortida a les 4.30 h de Puigcerdà per Bourg-Madame, on tinc el primer regal del dia: sortida del sol a Les Angles entre una lleugera boira, pur espectacle.

A l’hora, també apareixen companys de ruta a diferents zones on havien passat la nit. En aquest cas, coincideixo amb Jorge i Lluís, amb qui farem el primer port del dia: Pailhères. Vaig quedar enamorat de les seves corbes més tancades entre murs de pedra natural perfectes; per mi, el més espectacular que he fet. Arribo al cim i toca gaudir del primer descans llarg del dia. Intento retenir els colors, les olors i el silenci, combinat amb el so de les rodes en un entorn idíl·lic.

Parada i bon esmorzar a Ax-les-Thermes. Amb el dipòsit ple, seguim encadenant colls per arribar al següent port important de la ruta.

Dilluns 9 de juny, és la segona Pasqua i festiu a tot França, amb tots els comerços tancats. Al migdia, és impossible trobar res obert i entrant a Bonpas veig una bicicleta a una benzinera: Oasis ciclista!

Allí torno a coincidir amb Lluís i, compartint unes galetes LU i un parell d’Orangina, comentem la jugada del següent port que estem a pocs km, un doble port encadenat: l’ascens al Port de Lers. És la millor hora del dia, les 14 h; toca viure el primer infern de la KROMVOJOJ: temperatura a 39 °C.

Descens amb la visió del Llac de Lers i continuem per superar el Coll d’Agnés. És un premi més que merescut: BRUTAL espectacle, horitzó de pura alta muntanya amb cims nevats.

Segon descans llarg del dia: toca respirar i descansar musculatura fins arribar a Aulus-les-Bains. Carrego aigua i barreta i em dirigeixo a l’últim coll de Latrape, pujada suau i agradable. En aquest punt noto el genoll esquerre inflat i amb un dolor persistent però suportable; decideixo seguir igualment per superar el coll.

La millor nit a la Cabana Secreta del Ciclista, sobretot amb bona hidratació i espectacular sopar. Tinc el genoll inflat, amb una mica de líquid; cremeta, ibuprofè i al llit.

Tanquem amb la segona etapa: territori occità amb 560 km i 11.800 m+ totals.

Segona nit i dormint al cel. Són les 3.30 h i em preparo per afrontar un altre gran dia a la Kromvojoj: ens esperen els millors ports de muntanya i amb els millors colors. @tgnwomen @allout.cycling

Primer regal del dia fent el Col de la Core amb la sortida del sol i primera anècdota: em trobo dues bicicletes al terra i dues persones caminant en direcció meva. Són Lluís i Edu, que porten 30 minuts sense poder passar per un ramat d’ovelles al mig de la carretera amb el seu pastor, un Mastín dels Pirineus fent la seva feina.

En fi, jo els dic: “tranquils, que passarem”. Ells em miren amb cara d’incrèduls. Agafo la meva bicicleta i me la poso per davant per fer pantalla, i els dic que em segueixin per poder passar junts. Triguen uns segons a reaccionar, però allà anem tres ciclistes de pega, un ramat i un mastí, que també està fent la seva feina.

Lluís i Edu em donen les gràcies i em bategen com el Pastor de la KROMVOJOJ.

Superat el col, un bon esmorzar, quatre rialles del que ha passat i ens dirigim cap al següent ascens: Col de Portet d’Aspet enllaçat amb Col des Ares. Bons records: @aleix.ballarin @ferranbargas

Dinar a Mauleón-Barousse. Ens reagrupem diversos companys de viatge: uns decideixen hidratar-se i seguir, altres menjar.

Amb la panxa plena i ben hidratat, ens dirigim al colós del dia: Port de Balès a les 14 h del migdia. Segon infern de la ruta amb un ascens de 24 km. Vaig fer diverses parades per poder refrescar-me; arribant al cim, vaig directament al xiringuito per a una bona hidratació.

Punt crucial de tota la ruta: mentre pujava i amb la calma assegut en una hamaca amb dos Orangina i el genoll esquerre tocat, medito les opcions. Redux: uns 300 km amb 5.000 m+.

Decideixo segellar a Balès i continuar dins del joc. Segon descens llarg del dia, i el més bonic, fins arribar a Bagnerès-de-Luchon i atacar l’últim port del dia: Eth Portilhon, l’entrada a la Val d’Aran, per mi, és el jardí de casa.

Toca una bona dutxa, dues pizzes Geppetto per mi solet i no pot faltar una bona IPA del @refu_birreria. Al llit al primer crit.

A les 4 h em preparo per iniciar un nou dia. Arrenco direcció túnel per poder sortir de la Val d’Aran, direcció Pont de Suert; parada per a un bon cafè i afrontar les primeres pujades del dia, direcció La Pobla de Segur: una pujada amb enllaç de dos colls, Viu de la Lleveta i Coll de la Creu de Pervés, ascens agradable acompanyat per la Riera del Convent. Arribo al territori @feragravel, em sento com a casa i decideixo fer un bon esmorzar amb parada obligatòria al Restaurant La Falla.

Justament en aquest moment decideixo el pla del dia. Tenia dues opcions: realitzar aquesta part final en dos dies o posar-me a mode Kamikaze i fins a meta. La decisió va ser ràpida: realment em trobava molt bé, amb el dolor al genoll esquerre però suportable. Mode Kamikaze i al liuu!

Toca afrontar el següent coll: Coll de Comiols, a les 14 h del migdia. Pitjor infern de tota la ruta; a mitja pujada, el Garmin marca 44 °C. Baixada ràpida fins a Artesa de Segre, on decideixo parar i dinar per emplenar el dipòsit.

Direcció Agramunt amb parada a la benzinera: hidratació, calipo, gel per als botellins i refrigeració del cos. Em col·loco 6 glaçons al clatell, que em semblen glòria, i un altre cop a la carretera.

En aquest punt, la ruta ens porta per carretera secundària creuant diversos pobles fins arribar a Vimbodí a les 20 h, on toca afrontar l’última pujada de la ruta: ascens a Pardes per Vilanova de Prades, deixant que el dia s’apagui i m’arribi la nit. Em sento bé i gaudeixo dels darrers km.

Un cop superat Castellejos, direcció Arbolí: toca una baixada ràpida direcció Alforja i encarar Reus. És de nit, sense trànsit, gaudeixo dels darrers km d’aquesta meravellosa aventura. Arribada a meta: 00.15 h. Com no, amb una bona rebuda: Ferran, Pau López i ella incondicionalment, Brigitte.

Joan i Uri em pregunten: “Com ha anat?” Responc que he gaudit com un nen. Em diuen: “Vols fer algun km més?” Responc: “Ara mateix no.” La seva següent pregunta és si l’any que ve estaré a la sortida. Sense dubtar-ho un segon, la meva resposta és contundent: per DESCOMPTAT, allí estaré 2026.

1.000 km / 20.000 m+ Una ruta, molts camins.

KROMVOJOJ significa “possibles i diversos camins”. Tanco els ulls i encara sóc; la definició exacta per mi seria: aventura ciclista, pedalar per descobrir i no per competir. Aquí l’única pressió és la que tu decideixes assumir a cada moment, i jo vaig decidir prendre’m el meu temps, viure el recorregut i absorbir cada moment.

L’ultradistància, però especialment aquesta ruta, m’ha donat l’equilibri emocional i mental que necessitava en aquest recorregut fet a consciència i amb molta cura.

Quatre dies i una bicicleta donen per molt, però em quedo amb l’espectacular comunitat ciclista de l’ultradistància: gent que només amb unes paraules, de bon dia, “Com vas?”, “Quina intenció tens?”, “Tot bé?”… genera un vincle directe. Tinc moltes anècdotes, però vull deixar plasmada aquesta: l’arribada va ser especial. Pau López, amb qui vam estar un davant i un altre enrere bona part de la ruta, va arribar dues hores abans que jo i es va esperar per veure la meva arribada i donar-me l’enhorabona; això és plenitud total. En Ferran, que és part principal que jo visqui la Kromvojoj, un referent per mi; i com no, ella, la Brigitte, sempre present: això també és teu.

Tinc la gran sort de tenir el meu hort ben sa, ben regat, ben adobat i ben cuidat. Sense ells això seria impossible i no tindria sentit.

Salut i pedals, família!