Ricard Riera

Encara ara no sé ben bé què dir

Tota aquesta aventura comença la tardor del 2024. Venia d’un estiu amb poques alegries i moltes dificultats: any de canvi i d’alguna ostia de la vida duríssima que et fa plantejar-te la vida de nou. Qui sóc? Què vull? Com em recupero? Feia les coses bé? Gaudia de la vida? Per quin camí he de seguir?

Estava perdut, bastant, així que vaig decidir que la bici, que un dia m’havia fet tant feliç, havia de tornar a ser la meva millor companya de vida, i mirar si m’ajudava a recuperar-me del cop més dur i inesperat que havia tingut mai, i havíem si de pas la fatiga m’ajudava a disminuir l’ansietat i a dormir una mica.

En el moment de replantejar-m’ho tot, busco un objectiu bèstia, alguna cosa que em pugui donar un punt de llum dins el túnel, i decideixo apuntar-me a la @mallorca312, un repte que hi somiava des dels 16 anys. Amb tot, veig que necessito una constància que m’ajudi a distreure el cap amb esforç, patiment i recompensa, i parlo amb el supertrainer @rpujoltrainer, amb qui comencem a preparar la Mallorca 312.

És aquest moment coneixo una persona molt especial que em presenta el món de l’ultradistància en carretera i em quedo enamorat d’aquell extraterrestre @francescweiss i de tot el que ha aconseguit fer amb la bici! Comencem a fer algunes rutes junts i em comença a parlar de la @kromvojoj. En aquells moments penso que és una animalada que algun dia em podria arribar a plantejar-me, però en cap moment penso que pugui arribar a ser factible almenys a l’any següent.

Poc a poc vaig entrenant i es comença a veure una petita, molt petita, llum dins el túnel. Sé que queda molt per treballar, moltes preguntes a respondre, però tinc clar el meu objectiu: tornar a ser feliç, però molt feliç, i no ser-ho algun dia, no, ser-ho cada dia. Amb això arribem a Nadal i li dic a en Ramon: “Escolta, què et sembla si faig la Kromvo?” i em contesta: “Sí, hi ha un moment per fer-la, és ara!” Així que m’autoregalo la inscripció a la Kromvojoj!!! (Crec que la ratafia del sopar va ajudar 😁😂)

En els propers mesos continuen passant coses bones. Cada cop aclareixo més els meus objectius de vida; es comencen a veure els fruits de l’entrenament, em sento realitzat i estimat a la feina. Sembla que a casa les coses es comencen a posar més a lloc. Començo a fer brevets, amb condicions climàtiques bestials, i els supero. Conec gent fantàstica, més extraterrestres com el super @jjavijavier, que juntament amb en Francesc es converteixen en senseis. I poc a poc aquella llum tant llunyana es comença a apropar.

Acabem la Vuelta al Moncayo, aconsegueixo fer la Mallorca 312 amb una mitja que no hagués esperat mai; cauen llàgrimes d’alegria! ❤️ Començo a ser jo, començo a somriure de veritat, però aquest cop diferent: versió millorada!

En aquest punt començo a preparar material de la Kromvo amb l’ajuda del Francesc i la preparació física continuem a tope amb en Ramon. I de cop, amb un obrir i tancar d’ulls, arriba la setmana de la Kromvojoj. Merda, no sé si estic preparat, tranki, pedalarem i ja veurem si arribem a la part francesa, poc a poc!

En aquests últims mesos, tot el suport de la família, companys de feina, amics… fa que comenci a veure la sortida del túnel. Vinga va, ho tenim! I així em presento a la sortida de la Kromvojoj: una sortida molt especial. No era la sortida només de la Kromvojoj, era la sortida del túnel. Sabia que arribés a meta o no, això seria un punt i final i un nou capítol del meu llibre de la vida.

I què he après de la Kromvojoj?

La vida és com una ruta amb bici, compis: a vegades fa pujada, molta, pots caure, et pots fregir al sol a 40 °C a la plana de Lleida, et pot caure un ruixat o inclús pedra, però, tiu! Ei, que estàs sol! Que ningú et vindrà a buscar! Què et toca fer? Seguir! Segueix enfadat o segueix amb un somriure! Tu esculls, però has de seguir; no et queda una altra! I després veuràs que el port tant dur et porta a llocs increïblement espectaculars, que ho has aconseguit i ara ve baixada, que la pluja s’acaba i que la calor afluixa, i que has aconseguit superar tots aquells pensaments negatius que volien que et quedessis a un racó del voral a plorar o a fer jo què sé què. No ho sabré mai, perquè en aquests moments em posava a cantar i somreia i plorava d’alegria al veure tot el que portava ja fet i els paisatges pels que passava! O si no, rellegeixo els missatges de suport que m’enviàveu a totes hores, família, amics, compis de feina; em vau donar tantes ales que als ports francesos els vaig fer volant i vaig planejar fins a la plana de Lleida. Estaré sempre eternament agraït ❤️

I amb tot això, em presento a Agramunt. Portava 850 km, estava una mica cansat, però aquí veig que sí, que ja hi sóc! I de cop em trobo un àngel, @jordirullo, amb qui compartim un kebab envoltats de la penya yonki d’Agramunt, que ens fan preguntes sobre la cursa mentre es lioen porrakos sense parar. Ah, i si us ho pregunteu… sí, ens van convidar, però val a dir que no!!! Després del tute que portàvem, ens hagués cardat una hostia que aquí sí que no acabem!!!! 😂

Total que em paro a buscar aigua, un Monster que no m’acabaré, i continuo, veient els últims moments de llum que em porten a les que seran les últimes hores de cursa. Quina passada, tiu, ho aconseguiràs, passi el que passi arribes, però tranki, tiu, eh, que amb el llum motivat vas, estàs anant massa ràpid i volem arribar bé!!! M’acoplo a la bici i de cop em presento al que serà l’últim port de la Kromvojoj: la pujada de Prades! Arribem a dalt i m’espera una carretera serpentejant, des d’on veig, com si estigués volant des del cel, Reus, Tarragona i més poblets. Cau alguna llàgrima, em queden 50 km planers i de baixada. Ja hi sóc, gaudeix, Riki, que això s’acaba.

Entro a Reus, em queda 1,5 km per arribar a meta; sona Welcome to the Black Parade de My Chemical Romance. S’acaba, entro dins l’últim km i després d’un silenci que es fa etern, comença a sonar Outro de M83. Això no podia acabar millor.

200 m per arribar, veig una llum, és l’Anita, pobreta, m’ha vingut a rebre a les 3 de la matinada. Tinc tantes emocions dins meu que no sé què dir. Moltes gràcies, sé que el camí fins aquí no ha estat fàcil, però hem aconseguit superar també les nostres coses i això també em fa eternament feliç. T’estimo, Anita ❤️

Allà també m’esperen en @becketsun i l’@uri_hergo, els tios que organitzen la gran @kromvojoj, els que tant m’han fet gaudir els últims 3 dies i patir una mica també!!! Em posen l’últim segell al passaport, els abraço ben fort i compartim unes Oreos doble crema que crec que ens van anar bé a tots i ens quedem parlant de la vida!

Fins aquí l’aventura! Em deixo moltes coses, ho sé, però volia explicar-vos aquest gran i llarg viatge cap al retrobament, cap a la superació i cap a la felicitat. Ara sí sóc feliç: dia a dia, cada dia té aspectes positius que cal observar perquè no guanyin els negatius; cada dia podem ser feliços! Però ja que entrar a vegades dins els túnels de la vida és inevitable, hem de pedalar per sortir-ne i recordar que tots els túnels tenen una sortida, estarà més o menys lluny, però per poca llum que hi veiem, hi és, i hem d’anar-hi amb totes les nostres forces. Ens costarà, patirem, suarem i plorarem, però la recompensa serà immensa!

Moltes i moltes gràcies a tots els que heu organitzat i participat a la @kromvojoj, moltes gràcies a tots els que m’heu donat suport durant l’aventura i, en especial, a tots aquells que estaveu abans i després de la Kromvo, família i amics. I, en especial, a l’equip de SM: compis, no sabeu tot el que m’heu arribat a donar tots aquests mesos. Moltes gràcies al @francescweiss i al @jjavijavier per fer-me de senseis i per ensenyar-me que, per molta pajara que portis, has de seguir i que tranki, que ressuscitaràs més cops i tornaràs més fort que Jesucrist! Moltes gràcies amb en @rpujoltrainer: sense tu, ni constància ni rendiment hagués tingut i hagués sigut impossible! Moltes gràcies a tothom qui m’ha acompanyat a la vida!

I moltes gràcies a la vida! Per haver-me donat l’oportunitat de caure i tornar-me a aixecar, per presentar-me a gent meravellosa i per donar-me la oportunitat d’aprendre i ser feliç! ❤️

Moltes gràcies!!!! Ens veiem l’any vinent!!!